Aprenentatge Dialògic

http://es.wikipedia.org/wiki/Aprendizaje_dial%C3%B3gico

El concepte d'aprenentatge dialògic no és nou. Està freqüentment vinculat amb els diàlegs socràtics i amb la tradició occidental. No obstant l'afirmació anterior, veiem que el llibre "Índia contemporània: entre la modernitat i la tradició", escrit pel premi nobel d'Economia Amartya Sen (2007), també posa de manifest l'hàbit del poble hindú de fer preguntes, el que proveeix d'un ric camp per al sorgiment de dos elements importants per a la democràcia: el diàleg i el raonament. La tradició argumentativa del poble hindú és també extremadament important a fi d'evitar desigualtats socials i d'eliminar la pobresa i les privacions. Segons Sen, "la veu" de les persones és també crucial. Les grans escriptures hindús es troben notablement obertes a l'ambigüitat. Tant en l'escriptura del Ramayana com en la de Mahábharata, ens trobem que fins i tot els més herois tenen debilitats i els seus oponents, fortaleses. A més, la Gita, considerada com la peça central de les escriptures hindús, consisteix en un debat entre Arjuna i Krishna, ambdós amb posicions morals similars però amb diferent enteniment del dharma o deure. A més, el llibre "Índia contemporània: Entre la modernitat i la tradició", format per una sèrie d'assajos històrics i filosòfics, demostra la diversitat de punts de vista existents, fets, i les diferents idees que sempre han coexistit a Índia i que van donar lloc a una tradició argumentativa tolerant.

En temps actuals, el concepte d'aprenentatge dialògic es vincula amb contribucions provinents de diverses perspectives i disciplines, com amb la teoria de l'acció dialògica (Freire, 1970), l'aproximació de la indagació dialògica (Wells, 2001) amb la teoria de la acció comunicativa (Habermas, 1987), la noció de la imaginació dialògica (Bakhtin, 1981) i amb la teoria del "Jo Dialògic" (Soler, Marta 2004). A més el treball d'una important varietat d'autors contemporanis està basat en concepcions dialògiques. És important esmentar a autors com Jack Mezirow (1990, 1991, 2000) i la seva teoria transformativa de l'aprenentatge; a Michael Fielding (2001), qui percep als estudiants com a autèntics agents de canvi, a Timothy Koschmann (1999) qui va destacar les potencials avantatges de l'adopció de la dialogicitat com a base de l'educació; ja Anne C. Hargrave (2000), qui demostra que els nens en condicions d'aprenentatge dialògic adquireixen molt més vocabulari que els que estan menys exposats a un entorn de lectura dialògica. [...]


més informació a : http://es.wikipedia.org/wiki/Aprendizaje_dial%C3%B3gico

Altres enllaços: http://utopiadream.info/ca/?page_id=16

Utopía y educación: http://www.utopiayeducacion.com/2006/06/aprendizaje-dialgico.html